Francesc Fornells-Pla

Barcelona, 1921 - 30 de març de 1999

Marit de la també pintora Conxa Sisquella, Fornells es va formar a París i Florència durant els anys 40. A París va viatjar-hi el 1945 a través d'una beca de l'Institut Francès de Barcelona (foto nº3) i allà va tenir contacte amb Georges Braque. Residí al Pavelló d'Espanya, juntament amb altres catalans becats com Ignasi Mundó, Carles Nadal i Josep Palau i Fabre. A París també hi conegué l'escultor Joan Rebull amb qui hi féu amistat. El 1947 viatjà a Florència també amb una beca, i hi estudià els conceptes de pintura mural i aprofundí en la tècnica del fresc a la Scuola Romana de Florència. L'any 1948, va fundar els Salons d'Octubre de Barcelona, juntament amb Ángel López-Obrero, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, amb el suport del veterà Josep Maria de Sucre, entre d'altres. Més tard, també s'hi afegiria la figura de Josep Maria d'Imbert. El I Saló d'Octubre es féu a les Galeries Laietanes.

La seva primera exposició individual fou el 1949 a la Galeria El Jardín de Barcelona, d'art experimental, organitzada pel crític d'art Àngel Marsà. La segona exposició fou el 1954 a la Sala Vayreda. Des de llavors, celebrà diverses exposicions individuals i col·lectives que culminaren l'any 1967 en una exposició individual al Saló del Tinell, a Barcelona. El 1969, va rebre una beca per completar els seus estudis als Estats Units. Aquest viatge als Estats Units, conjuntament amb la seva dona, li va permetre posar-se en contacte amb l'expressionisme abstracte nord-americà, desencadenant un especial interès per la figura i l'obra de Mark Rothko. I és durant la seva estada a Boston que conegué i establí amistat amb Josep Lluís Sert.

Com a muralista va realitzar obres per al monestir de Montserrat, però fou com a vitraller que va ser reconegut internacionalment, realitzant treballs pels dominics de Nova York, el Col·legi de Metges, el pavelló de gel del F.C.Barcelona, les piscines Picornell de Barcelona i per l'abadia de Montserrat, entre d'altres.

Durant els anys 80, feu un treball de síntesi de les tècniques que feia servir habitualment (l'escultura, el mòbil i el vitrall), realitzant obres mòbils per a diferents indrets del territori català. A principis dels anys 90 va publicar les seves memòries i el 1993 va crear a la Garriga, juntament amb la seva esposa, la Fundació Fornell-Pla i Conxa Sisquella, amb l'objectiu de difondre l'art contemporani.

Conxa Sisquella i Planas

Centelles, 4 de desembre de 1920 - Barcelona, 14 de març de 1996

L'any 1945, ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi i al Conservatori de les Arts del Llibre de Barcelona. Fou una artista destacada de la postguerra. Mitjançant la seva obra desenvolupà les possibilitats expressives del color, jugant amb formes elementals, elements simbòlics i recursos tècnics.

El primer èxit obtingut fou el primer premi del Saló Femení de Madrid el 1947. També participà en diferents ocasions en els Salons d'Octubre i en els Salons de Maig, considerats moviments de renovació artística del país. Un viatge als Estats Units juntament amb el seu marit de 1969-1970 li serví d'un gran estímul per a la creació, ja que la posà en contacte amb l’expressionisme abstracte i amb l'obra de Jackson Pollock. Als EUA exposà a la Blue Grass Art Center Gallery, de Filadèlfia. També conreà el gravat treballant al taller de gravat de la Smithsonian Institution de Washington.

El 1977 rebé la Medalla del XX Salón del Grabado Español Contemporáneo a Madrid. Durant la dècada vinent es dedicaria amb èxit al gravat, obrint un taller propi, i paral·lelament explorà la pintura a través de l'expressionisme abstracte.