Digitalis
 digital  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Plantaginaceae |
| Gènere | Digitalis L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Digitalis purpurea |
.svg){kind=icon}
Digitalis és un gènere de plantes angiospermes de la família de les plantaginàcies (Plantaginaceae), encara que tradicionalment havia estat classificada dins de les escrofulariàcies.[1] Són plantes natives d'Europa, Sibèria, zones del Pròxim Orient i el nord del Marroc i Algèria.[2]
Taxonomia
[modifica]El nom prové del llatí digitus és a dir «dit», i es refereix a la facilitat amb la qual la flor de Digitalis purpurea es pot adaptar a l'extremitat d'un dit humà.
Espècies
[modifica]Dins del gènere Digitalis es reconeixen les 27 espècies següents:[2]
- Digitalis atlantica Pomel
- Digitalis canariensis L.
- Digitalis cariensis Boiss. ex Jaub. & Spach
- Digitalis cedretorum (Emb.) Maire
- Digitalis chalcantha (Svent. & O'Shan.) Albach, Bräuchler & Heubl
- Digitalis ciliata Trautv.
- Digitalis davisiana Heywood
- Digitalis ferruginea L.
- Digitalis fuscescens Waldst. & Kit.
- Digitalis grandiflora Mill.
- Digitalis ikarica (P.H.Davis) Strid
- Digitalis isabelliana (Webb) Linding.
- Digitalis laevigata Waldst. & Kit.
- Digitalis lamarckii Ivanina
- Digitalis lanata Ehrh.
- Digitalis lutea L.
- Digitalis mariana Boiss.
- Digitalis minor L.
- Digitalis nervosa Steud. & Hochst. ex Benth.
- Digitalis obscura L.
- Digitalis parviflora Jacq.
- Digitalis purpurea L.
- Digitalis sceptrum L.f.
- Digitalis subalpina Braun-Blanq.
- Digitalis thapsi L.
- Digitalis transiens Maire
- Digitalis viridiflora Lindl.
Híbrids
[modifica]S'han descrit els següents híbrids naturals:[2]
- Digitalis × coutinhoi Samp.
- Digitalis × fucata Ehrh.
- Digitalis × fulva Lindl.
- Digitalis × macedonica Heywood
- Digitalis × media Roth
- Digitalis × pelia Zerbst & Bocquet
- Digitalis × velenovskyana Soó
Ús mèdic
[modifica]La Mare Hutton o William Withering, segons les fonts, va ser qui va descobrir accidentalment el 1785 l'heteròsid cardiotònic digitalina continguda a les fulles de les digitals. També conté els heteròsids digoxina i digitoxina més utilitzats des del punt de vista terapèutic.
Actua com a cardiotònic (codi ATC: C01AA03) però totes les preparacions, de totes les digitals, a partir de la planta sencera, són tòxiques i, per tant, ja no són utilitzades a conseqüència de la impossibilitat de fer una dosificació exacta.
Referències
[modifica]