Dinastia Idríssida
|
Per a altres significats sobre dinastia idríssida, vegeu «Idríssides del Iemen». |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | dinastia estat històric  |
| Història | |
| Creació | 98 dC |
| Fundador | Idrís al-Àkbar |
| Data de dissolució o abolició | 974 (Gregorià) |
| Reemplaçat per | Califat Fatimita |
| Format per | |
La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassànida, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974. Fundada la dinastia per Idrís al-Àkbar, els nets d'aquest es repartiren el territori però aviat les guerres civils, les revoltes amazigues i les intervencions omeia i fatimita la van destruir del tot. La dinastia deu el seu nom a Idris al-Àkbar. Va ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Els idríssides de Tlemcen governaren Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes, va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.[1] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya, al sud de la Tihama i al nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).
Llista de sobirans
[modifica]- Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), casat amb Hanza (788-793)
- Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) (793-807 i, imam i emir de Fes, 807-828)
- Muhàmmad ibn Idrís (828-836)
- Alí (I) ibn Muhàmmad (836-849)
- Yahya (I) ibn Muhàmmad (849-863)
- Yahya (II) ibn Yahya (863-866)
- Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador
- Alí (II) ibn Úmar (866-883)
- Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita (vers 883)
- Yahya (III) ibn al-Qàssim (883-905)
- Yahya (IV) ibn Idrís (905-917 i, només a Fes, 917-920)
- Alí III ibn Yahya III (917-925, pretendent rebel)
- Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib (917-925)
- xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes (920-925)
- Al-Hàssan al-Hajjam (925-927)
- Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador (927-937, segona vegada)
- Al-Qàssim Gannun (937-949)
- Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun (949-955)
- Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun (955-974 i 985)
Branques idríssides
[modifica]- al-Hàssan
- al-Hàssan
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
- Idrís I
- Idrís II
- Dàwud
- Úmar > origen dels xorfes hammúdides
- al-Qàssim, emir d'al-Basra
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Yahya
- Hammud
- Alí
- Muhàmmad
- Abd al-Wahid
- Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahírides[2]
- Alí > origen dels xorfes xabíhides
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes imrànides
- Muhàmmad > origen dels xorfes talíbides ghalíbides
- Abd al-Wahid
- Muhàmmad
- Alí
- Hammud
- Yahya
- Yahya
- Ibrahim
- Yahya
- Muhàmmad
- Yahya
- Issa
- Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbàghides
- Yahya
- Muhàmmad
- Idrís II
- Idrís I
- Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
- al-Hàssan
Referències
[modifica]- ↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.
- ↑ els shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun
