Vés al contingut

Adobe Flash

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Macromedia Flash)
Adobe Flash
Modifica el valor a Wikidata
Tipusaplicació, motor de programari, editor de gràfics vectorials i plataforma informàtica Modifica el valor a Wikidata
Llicènciallicència de propietat Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuMicrosoft Windows, Linux i macOS Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradainterfície gràfica d'usuari i script (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Escrit enActionScript Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer de lectura
FLA (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer d'escriptura
Equip
Desenvolupador(s)Adobe Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webadobe.com… (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Stack ExchangeEtiqueta Modifica el valor a Wikidata
Id. Subredditflash Modifica el valor a Wikidata
GitHub: adobe-flash Modifica el valor a Wikidata

Adobe Flash (abans del 2005 Macromedia Flash) es refereix tant al programa d'edició multimèdia com a l'Adobe Flash Player, escrit i distribuït per Adobe, que utilitza gràfics vectorials, imatges de mapa de bits, so, codi i flux de vídeo i àudio bidireccional (el flux de pujada només està disponible si s'usa junt amb l'Adobe Flash Communication Server). En el sentit estricte, Macromedia Flash és l'entorn i Flash Player és el programa de màquina virtual usat per executar els arxius Flash.[1]

Els fitxers de Flash, generalment amb extensió SWF, poden aparèixer a les pàgines web per ser vistos amb el reproductor Adobe Flash Player o Gnash.[2]

A les versions més noves, Adobe ha ampliat Flash perquè pugui crear elements multimèdia i interactius per Internet.

Seguretat

[modifica]

Flash Player usa un model de seguretat Sandbox, la qual cosa significa que les aplicacions Flash que s'estan reproduint al navegador disposen de recursos molt estrictes i limitats disponibles per a ells. Les aplicacions, per exemple, no poden llegir dades del disc dur (excepte les dades com cookies que ells mateixos han escrit, anomenades Shared Objects).[3] A partir del llançament de Flash Player 7, només es poden comunicar amb el nom de domini que ells van originar, a menys que sigui explícitament permès per un altre domini.

Flash Player és, com qualsevol altra aplicació que tracta fitxers rebuts d'Internet, susceptibles a atacs. Els fitxers especialment elaborats podrien fer que l'aplicació funciones malament, permetent l'execució potencial de codi maligne. No es té coneixement de problemes reals i concrets, però l'extensió del Player ha tingut defectes de seguretat que teòricament podrien haver deixat vulnerable un ordinador a atacs remots[4] per un problema de seguretat del desembre de 2002, que es tracta d'una advertència pública i el pegat de Macromedia). No s'han publicat més incidents de seguretat des d'aleshores. Flash Player es considera segur d'usar.[5][6]

Els fitxers de les aplicacions Flash es poden descompilar fàcilment per extreure gràfics, sons i codi a partir dels fitxers swf. Per exemple, un programa lliure anomenat Flasm permets als usuaris extreure ActionScript a partir d'un fitxer swf com a màquina virtual de llenguatge intermedi ("byte-code"), editar-lo, i posteriorment tornar a inserir-lo al fitxer. L'ofuscació dels fitxers swf fa pràcticament impossible l'extracció en la majoria de casos.

Influència

[modifica]

La naturalesa i el renom de Flash han tingut una gran influència en el disseny gràfic. La seva funció rotoscoping ha conduït a una gran popularitat els seus gràfics de vector amb rotoscope, realitzats amb colors pastel de les eines d'autoria de Flash. Molts flyers, anuncis, revistes i fins i tot llocs web que no usaven Flash han adoptat aquest estil gràfic.

API

[modifica]

La Interfície de Programació d'Aplicacions de Flash està basada amb Javascript-C, és a dir, els comandes de C++ no s'interpreten directament des de C/C++, sinó amb Javascript, és a dir, dona més flexibilitat al desenvolupador en vista a l'ampliació i personalització de l'aplicació. Al tractar-se de codi obert (que es pot ampliar amb les APIs de JS), no com abans el Flash 7, que era el programa amb C++.[7]

És cert que la interfície de programació de Flash està basada en JavaScript, però basant-se en aquest llenguatge va ser creat ActionScript, a simple vista pot semblar que javascript i actionScript són iguals, però no, per una part JavaScript és un llenguatge de programació estructurada (també podríem anomenar-lo modular) i a més es va usar per donar-li interactivitat, a pàgines web, d'altra banda ActionScript des de la versió 2.0 passa de ser programació estructurada a ser programació orientada a objectes, que tracta de veure l'entorn de programació com el món real, on cada objecte té propietats (com el color, la forma i la ubicació) i mètodes (esborrar text, parar la línia del temps, carregar variables...), a més ens trobem amb el llenguatge més estricte i ample on es poden crear les classes pròpies.

Des de Flash 6 s'integren flotadors, és a dier, finestres d'eines, com la de colors, eines, ajuda...

Els components, són una espècie de movieClips, ja construïts que venen de diversos tipus, com els uiComponents, o els components d'interfície, tots aquests creats per l'equip de Macromedia, per simplificar i estalviar temps.

Una vegada llest el fitxer .fla es procedeix a compilar, que és el procés on s'ajunta tant la pel·lícula com el codi, per crear l'executable, o el .swf, o si més si es desitja, que ja Flash pot exportar la pel·lícula final de diverses maneres, des de treure la pàgina .html, amb el codi per ficar-hi el swf, passant per exportar el .png, .jpg i gif fins a exportar el .swf o un .exe.

En pròximes edicions, es pensa afegir al Flash una actualització de l'ActionScript 2.0 i obtenir e. 3.

Controvèrsia amb Flash

[modifica]

Flash és un programari propietari i això pot limitar la llibertat que Internet sempre ha tingut. Per aquests motius s'està desenvolupant el projecte Gnash mitjançant enginyeria inversa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Adobe Flash | Definition, History, & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2025].
  2. ↑ Heldman, William. Adobe Flash Professional CS6 Essentials (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-06-21, p. 48. ISBN 978-1-118-23844-8. 
  3. ↑ Spuy, Rex van der. AdvancED Game Design with Flash (en anglès). Apress, 2010-12-28, p. 693. ISBN 978-1-4302-2740-3. 
  4. ↑ «Macromedia Flash Crash | The Register» (en anglès). Arxivat de l'original el 2008-07-27. [Consulta: 6 abril 2025].
  5. ↑ Kuzma, Joanne; Price, Colin; Henson, Richard «Flash vulnerabilities analysis of US educational websites». International Journal of Electronic Security and Digital Forensics, 3, 2, 1-2010, pàg. 95–107. DOI: 10.1504/IJESDF.2010.033779. ISSN: 1751-911X.
  6. ↑ Bergstrom, Larua (et al) «Teaching network security in a virtual learning environment.». Journal of Information Technology Education: Research, 2004, pàg. 189-217..
  7. ↑ Ferraro, Richard; Aktihanoglu, Murat. Location-Aware Applications (en anglès). Simon and Schuster, 2011-07-28, p. 90. ISBN 978-1-63835-157-3. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adobe Flash
  • Pàgina web d'Adobe Espanya (castellà)
  • Especificació del format Adobe Flash (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adobe_Flash&oldid=35006048»