Serguei Iutkevitx

Serguei Iutkevitx

Biografia
Naixement	15 desembre 1904 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	24 abril 1985 (80 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Formació	Vkhutemas
Activitat
Ocupació	director de cinema, director de teatre, escenògraf, pintor, catedràtic, actor, realitzador, guionista, professor de teatre
Activitat	1925 - 1980
Ocupador	Institut Gueràssimov de Cinematografia
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Unió d'Escriptors Soviètics Unió de Cineastes de la URSS NKVD Song and Dance Ensemble (en)
Gènere	Realisme socialista
Moviment	Realisme socialista
Premis
(27 desembre 1984)  Orde de l'Amistat dels Pobles (1983)  Premi Estatal de l'URSS (30 desembre 1974)  Orde de Lenin (30 desembre 1974)  Heroi del Treball Socialista (22 juny 1971)  Orde de la Revolució d'Octubre (4 novembre 1967)  Orde de Lenin (1967)  Premi Estatal de l'URSS (26 desembre 1964)  Orde de Lenin (17 maig 1962)  Artista del Poble de l'URSS (1957)  Artista del Poble de l'RSFSR (1947)  Premi Stalin, 2n grau (1941)  Premi Stalin, 1r grau, per l'obra Yakov Sverdlov (oc) (1r febrer 1939)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1935)  Treballador honorífic d'art de la República Federativa Socialista Soviètica de Rússia  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945  Medalla del 800è Aniversari de Moscou

Serguei Iòsifovitx Iutkèvitx (en rus: Сергей Иосифович Юткевич) fou un director de cinema i guionista soviètic i rus, nascut 28 a Sant Petersburg, Imperi Rus, i mort 24 a Moscou, Unió Soviètica.

Biografia

La seva família, intel·lectuals burgesos d'ascendència caraïta, es van refugiar a Ucraïna a l'inici de la guerra civil. A Kíev es va fer amic de Grigori Kozintsev.

El 1921, Georgi Krizhitski, Grigori Kozintsev, Leonid Trauberg i Serguei Iutkevitx van publicar el manifest Excentrisme, que es va convertir en la plataforma teòrica del col·lectiu d'avantguarda soviètic "La fàbrica de l'actor excèntric".

Toca tots els gèneres: cinema de poesia, realisme socialista que pràcticament va inaugurar amb Vstretxni (1932); documentals lírics, Osvobozhdennaia Frantsia (lit. La França alliberada, 1944), Zdravstvui, Moskva! (lit. Salut, Moscou!, 1945), a l'estil de Tri pesni o Lenine (lit. Tres cançons sobre Lenin, 1934) de Dziga Vertov; pel·lícules de marionetes (Les Bains, 1962); transposicions teatrals (Otel·lo, 1955); biografies (Iàkov Sverdlov, Skanderbeg); caricatura burlesca (Les noves aventures del bon soldat Švejk, 1943); grans drames (Siujet dlia nebolxovo raskaza, lit. Trama per a una història curta, amb Nikolai Grinko i Marina Vlady).

En les sis pel·lícules que va dedicar a la vida de Lenin, entre d'altres el fabulós Lenin a París, amb Iuri Kaiurov i Claude Jade, es va negar a "interpretar el monument", d'acord amb el precepte de Marx: "No hi ha cap torsió als peus ni aurèola al voltant del cap". El seu tema dominant és la transformació psicològica d'un individu que treballa per adaptar-se a la nova realitat soviètica i esdevenir un líder allà, que és, en essència, la seva pròpia història.

Va guanyar dos cops el premi a la millor direcció del Festival de Cinema de Cannes: per Otel·lo el 1956 i per Lenin a Polònia el 1966. De les seves pel·lícules posteriors, Lenin a París (1981) és una de les més conegudes. El 1959, 1961 i 1967, respectivament, va ser membre del jurat del 1r Festival Internacional de Cinema de Moscou, del 2n Festival Internacional de Cinema de Moscou i President del Jurat del 5è Festival Internacional de Cinema de Moscou.

Va morir el 23 d'abril de 1985 a Moscou, als 80 anys. La seva dona va morir dos anys després, el 1987.

Filmografia (selecció)

Director

• 1925 - Даешь радио! (Daiox radio!, lit. Dona'm la ràdio), curtmetrage de 21'
• 1928 - Кружева (Krujeva, lit. L'encaix)
• 1929 - Черный парус (Txorni parus, lit. Vela negre)
• 1931 - Златые горы, (Zlatie gori, lit. Montanyes d'or)
• 1932 - Встречный (Vstretxni, lit. El comptador) co-realitzat amb Fridrikh Ermler
• 1934 - Анкара — сердце Турции (Ankara - serdtse Turtsii, lit. Ankara, cor de Turquia), documental
• 1937 - Как будет голосовать избирател (Kak budet golosovat izbiratel, lit. Com votarà l'elector)
• 1937 - Шахтеры (Xakhtiori, lit. Els miners)
• 1938 - Человек с ружьём (Txelovek s ruzhyom, lit. Un home amb pistola)
• 1940 - Яков Свердлов (Iakov Sverdlov)
• 1941 - Боевой киносборник № 7 (Boievoi kinosbornik nr. 7, lit. Col·lecció de pel·lícules de combat nr. 7), segment Эликсир бодрости (Eliksir bodrosti, lit. L'elixir del valor)
• 1942 - Швейк готовится к бою (Shveik gotovitsia k boiu, lit. Švejk es prepara per la guerra)
• 1943 - Новые похождения Швейка (Novie pokhozhdenia Xveika, lit. Noves aventures del soldat Švejk)
• 1944 - Освобожденная Франция (Osvobozhdennaia Frantsiia, lit. La França alliberada), documental
• 1945 - Здравствуй, Москва! (Zdravstvui, Moskva!, lit. Salut, Moscou!)
• 1946 - Молодость нашей страны (Molodost naxei strani, lit. La joventut del nostre país), curtmetratge documental
• 1947 - Свет над Россией (Svet nad Rossiei, lit. LLum sobre Rússia)
• 1948 - Три встречи (Tri vstrechi, lit. Tres trobades)
• 1951 - Пржевальский (Prjevalski)
• 1953 - Великий воин Албании Скандербег (Veliki voin Albani Skanderbeg, lit. El gran guerrer albanès Skanderberg)
• 1955 - Отелло (Otel·lo)
• 1957 - Поёт Ив Монтан (Poiot Ives Montand, lit. Yves Montand canta), documental
• 1957 - Рассказы о Ленине (Rasskazi o Lenine, lit. Històries sobre Lenin)
• 1962 - Баня (Bana, lit. El bany), dibuixos animats
• 1966 - Ленин в Польше (Lenin v Polxe, lit. Lenin a Polònia)
• 1967 - О самом человечом (O samom txelovechom, lit. Sobre l'home ell mateix), documental
• 1969 - Сюжет для небольшого рассказа (Siujet dlia nebolxovo raskaza, lit. Trama per a una història curta)
• 1969 - Маяковский смеётся (Maiakovski smeiotsia, lit. Maiakovski riu)
• 1981 - Ленин в Париже (Lenin v Parijé, lit. Lenin a París)

Director artístic

• 1960 - Колыбельная (Kolibelnaia, lit. Cançó de bressol) de Mikhail Kalik

Honors

• Artista popular de la Unió Soviètica (1962)
• Heroi del treball socialista (1974)