pinta

Potser volíeu: pintà

Català

Pronúncia(i): oriental /ˈpin.tə/, occidental /ˈpin.ta/
Rimes: -inta
Etimologia:

[1] (estri) Del català antic pinte, del llatí vulgar *penctine, del clàssic pectine, ablatiu de pecten ‎(«pinta per als cabells, rasclet»).

[2] (pintat) Del català antic pint ‎(«pintat»), del llatí vulgar *pinctus, del clàssic pictus, participi de pingō ‎(«pintar»).

[3] (mesura) Del francès pinte.

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

Estri per a posar en ordre els cabells, consistent en una làmina de material dur que té una filera de palets.
(peixos) esparrall
(peixos) gat
(peixos) raor

Variants

pinte

Traduccions

Estri per a posar en ordre els cabells

Afrikaans: kam ^(af)
Albanès: krehër ^(sq) m.
Alemany: Kamm ^(de) m.
Anglès: comb ^(en)
Àrab: مُشْط‎ ^(ar) m.
Armeni: սանր ^(hy) ‎(sanr)
Basc: orrazi ^(eu)
Bretó: krib ^(br) f.
Búlgar: гре́бен ^(bg) m. ‎(greben)
Castellà: peine ^(es)
Coreà: 빗 ^(ko) ‎(bit)
Danès: kam ^(da) c.
Eslovac: hrebeň ^(sk) m.
Eslovè: glavnik ^(sl) m.
Esperanto: kombilo ^(eo)
Estonià: kamm ^(et)
Feroès: kambur ^(fo) m.
Finès: kampa ^(fi)
Francès: peigne ^(fr)
Friülà: pietin ^(fur) m.
Gallec: peite ^(gl) m., pente ^(gl) m.
Gal·lès: crib ^(cy)
Georgià: სავარცხელი ^(ka) ‎(savàrtskheli)
Grec: χτένα ^(el) f. ‎(khtena)
Grec antic: κτείς ^(grc) m. ‎(kteís)
Hebreu: מַסרֵק ^(he) m.
Hindi: कंघी ^(hi) f.
Hongarès: fésű ^(hu)
Ídix: קאַם‎ ^(yi) m.
Indonesi: sisir ^(id)
Irlandès: cíor ^(ga) f.
Italià: pettine ^(it)
Japonès: 櫛 ^(ja)
Kazakh: тарақ ^(kk) ‎(taraq/tarakh)
Kirguís: тарак ^(ky) ‎(tarak)
Kurd: şane ^(ku)
Letó: ķemme ^(lv) f.
Lituà: šukos ^(lt) f. pl.
Llatí: pecten ^(la) m.
Macedoni: чешел ^(mk) m.
Neerlandès: kam ^(nl) m.
Polonès: grzebień ^(pl) m.
Portuguès: pente ^(pt) m.
Retoromànic: petgen ^(rm) m., pettan ^(rm) m.
Romanès: pieptene ^(ro) m.
Rus: расчёска ^(ru) f. ‎(rastxoska), гре́бень ^(ru) m. ‎(greben)
Sard: petene ^(sc), petini ^(sc) m.
Serbocroat: чешаљ ^(sh), češalj ^(sh) m.
Suahili: kitana ^(sw)
Suec: kam ^(sv) c.
Tagal: suklay ^(tl)
Tai: หวี ^(th)
Tàtar: тарак ^(tt)
Turc: tarak ^(tr)
Txec: hřeben ^(cs) m.
Ucraïnès: гре́бінь ^(uk) m. ‎(hrebin)
Urdú: کنگھی‎ ^(ur) f.
Uzbek: taroq ^(uz)
Való: pingne ^(wa) m.
Vènet: petene ^(vec), peten ^(vec) m.
Vietnamita: lược ^(vi)
Volapük: köb ^(vo)
Xinès: 梳子 ^(zh) ‎(shūzǐ)

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

Clapa de diferent color en el pelatge d'alguns animals.

Nom

pinta m. f. ‎(plural pintes)

(col·loquial) Persona que fa malifetes.

Nom

pinta f. ‎(plural pintes)

Antiga mesura de capacitat emprada als països anglosaxons.

Traduccions

Anglès: pint ^(en)
Castellà: pinta ^(es) f.

Verb

pinta

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pintar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pintar.

Miscel·lània

Síl·labes: pin·ta (2)
Anagrames: paint, patín, tapin

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Petit Atles Lingüístic del Domini Català

Anglès

Pronúncia: /ˈpaɪnt.ə/

Nom

pinta ‎(plural pintas)

(medicina) pinta

Vegeu també

pinta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 setembre 2014].

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈpin.ta/, meridional \ˈpiŋ.ta\

Americà: alt /ˈpin.t(a)/, baix \ˈpiŋ.ta\, austral /ˈpin.ta/

Rimes: -inta
Etimologia: Del francès pinte.

Nom

pinta f. ‎(plural pintas)

pinta (mesura de capacitat)

Verb

pinta

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pintar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb pintar

Variants

[2]: (voseo) pintá

Miscel·lània

Síl·labes: pin·ta (2)
Anagrames: panti, patín, pitan, tapín

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pinta