Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 76 166 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La Programma 101

La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è un calcolator eletronegh de tavol pensad per vesser doperad de 'na persona in manera facila, programabel a man o cont di programa in su cartolina magnetega e vendud de l'Olivetti del 1965.

Venduda 'me "desktop computer", cioè "computer de tavol", a l'è, soratut in Europa, retegnuda el prim personal computer in l'acezzion pussee basega del termen, cioè de computer facil de doperà, pensad per l'utent singol e de cost relativament contegnud, inscambi in di Stat Unid a l'è no retegnuda inscì e l'onor a l'è dad soratut a l'Altair 8800 o al Kenbak-1. A bon cunt, a l'è retegnuda el prim personal computer domà de 'na minoranza de la storiografia informatega, anca se l'è recognossuda fiss 'me el prim calcolator de tavol, di voeulte voltad cont un fals amis 'me calcolatris programabel, a havégh havud bon sucess comercial.

Despoeu che 'l Adriano Olivetti a l'è mort, l'azienda a l'è deventada pussee orientada a la mecanega. L'eletronega a l'epoca la pareva minga bona de vesser reditizzia in d'una azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fada di esponent di aziende pussee important d'Italia, la voreva donca vender la divison eletronega. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grup de Intervent, fad su di pussee important aziened d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss ofizzialment de vendela a la General Electric, perchè retegnen minga possibel per un'azienda italiana investì in del setor, dominad di ameregan. L'Olivetti però la tegn el 25% 'me operazzion de fazzada.

El Perotto l'haveva capid che la GE la voreva doperà la division eletronega 'me bas per vender in Italia e che la voreva minga un prodot de tavol 'me la P101, donca el fa de tut per tornà in l'Olivetti, e i ameregan aceten de tegnìll a lavorà a l'Olivetti ma in di laboratori eletronegh de la OGE.

Cont el retiràss definitiv de la GE del mercad informategh in del 1970 una mota de ingegner GE a tornen a la Olivetti, che l'era squas senza eletronegh e donca la podeva andà no inanz a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permeteven de sodisfà a pien i necessità de produzzion e de manutenzion.

(Inanz)

Te 'l savevet che ...

Ascani Sforza

L'Ascani Maria Sforza Vescont (Cremona, 3 de marz 1455 - Romma, 28 de magg 1505) a l'è staa on cardinal milanes, cognossuu per la soa abilità diplomatega che l'ha menaa a l'elezion de papa Lissander VI.

Nassuu a Cremona, l'è el quint fioeu del Duca Franzesch Sforza e de la Bianca Maria Vescont, fredell di Duca Galeazz Maria e de Lodovigh el Moro. De giovin l'è staa scernuu 'me sostituu del Guillaume d'Estouteville con l'obietiv de avègh el sostegn sforzesch per salì al Papaa. Perduda la nomina a l'è faa no cardinal ma in del 1479 l'è nomenaa vescov de Pavia.

A la fin, in del 1484 el Collegi di Cardinai, l'è proclamaa cardinal diacon di Sant Vito e Modest, e 'l riva a Romma pocch dopo de la mort del Papa Sist IV. El partecipa donca al Conclav e l'ha contribuii a l'elezion del Papa Innocenzi VIII.

In del 1488, 'me Vescov de Pavia, l'ordena la costruzion del noeuv Domm de Pavia, progettaa de l'architett lombard Giovann Antoni Amadee, l'è anca protagonista de l'union di cistercens toscan con quej lombard e de la restrutturazion de la Basilica de Sant Ambroeus.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental

Un proverbi a cas

"Braghe onte palanche pronte"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?