Và al contegnud

Udissea

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
coo de Odisseo

L'Udissea (in grech antigh: Ὀδύσσεια, Odýsseia) a l'è vün dei puemi (insema a l'Iliad, la Batracomiomachìa e olter) de la literadüra greca forsi scrivüü da Umer. A l'è faa sü de 24 capitul scrivüü in 12.007 esameter.

Despö de la guerra de Troia, Odisseo/Ulisse[1] gh’ha de fà un viagg fess impestad par turnà a ca ad Itaca. I naf de Ulisse e dei so cumpagn i vann in gir par ul mar per vulé divin.

Quand che Ulisse l’è in viagg, in de la so ca ad Itaca, i proci[2] hinn in scagn e insisten che Penelope, la sciura de Ulisse, la cata fö vün de lor cumè so omm.

I part püssee impurtant del viagg de Ulisse hinn: la tera di Ciclopi (indué che Ulisse 'l tröva e 'l mazza ul Polifemo), l’isula de la stria Circe, i sass di Sirenn.

Ulisse cunta la so storia quand che al se tröva a la ca de Nausicaa e del re Alcino.

Quand che l'è bon de turnà a ca, despö des agn, Odisseo incuntra ul so fiö Telemaco e insema i preparen la vendetta cuntra i proci.

musaich de Polifemo

Cunta sü, o Müsa, l'omm[3] güzz fess[4], ca l’ha pirlà tant despö ca l’ha s’cepà la rocca sacra de Troia[5]; de tanti omm al gh’ha vedüü e cugnussüü l’ingegn, tanti mal l’ha patì in del cöör sül mar, quand ca l’era dree a scumbatt per la sò vita e per ul turnà indree dei so amis. Ma i ha vütaa minga, ancabén l’avaress vorüü tant, perché i eren loch, s'hinn perdüü, ‘sti gnücch! ca gh’han maià i böö del Suul Iperiun, e 'l Suul al gh’ha tö ul dì del lor turnà indree. Anca a nüm, o Müsa, cunta sü vergott, o dea tusa de Zeus.

Ἄνδρα μοι ἔννεπε, Μοῦσα, πολύτροπον, ὃς μάλα πολλὰ

πλάγχθη, ἐπεὶ Τροίης ἱερὸν πτολίεθρον ἔπερσε·

πολλῶν δ' ἀνθρώπων ἴδεν ἄστεα καὶ νόον ἔγνω,

πολλὰ δ' ὅ γ' ἐν πόντῳ πάθεν ἄλγεα ὃν κατὰ θυμόν,

ἀρνύμενος ἥν τε ψυχὴν καὶ νόστον ἑταίρων.

ἀλλ' οὐδ' ὧς ἑτάρους ἐρρύσατο, ἱέμενός περ·

αὐτῶν γὰρ σφετέρῃσιν ἀτασθαλίῃσιν ὄλοντο,

νήπιοι, οἳ κατὰ βοῦς Ὑπερίονος Ἠελίοιο

ἤσθιον· αὐτὰρ ὁ τοῖσιν ἀφείλετο νόστιμον ἦμαρ.

τῶν ἁμόθεν γε, θεά, θύγατερ Διός, εἰπὲ καὶ ἡμῖν.

  1. a l'è istess: l'è ciamà Odisseo da i grech e Ulisse da i latin
  2. olter omm de Itaca
  3. l'omm a l'è Odisseo (Ulisse)
  4. hoo vultà ul grech πολύτροπον cunt "güzz fess" (it: "molto astuto", "dalla mente aguzza")
  5. cfr. Iliad

Ligam de föra

[Modifega | modifica 'l sorgent]